En altres paraules, la meditació de per si pot fer que el món sigui millor - menys agressiu i més compassiu-? El nostre objectiu secundari era provar la influència de factors que poden moderar aquest efecte, com la durada de la meditació.
Si em fessin aquesta pregunta, la meva resposta seria: depén. Encara que el mindfulness avui dia es defineixi de forma molt senzilla i directa (estar present) és en realitat molt més que això i el fet que s’hagi simplificat massa pot generar confusió.
No seria capaç de donar una resposta curta a aquesta pregunta perquè hauria d’aclarir 3 coses: 1, el context de la pràctica de mindfulness; 2, el significat de mindfulness; 3, la pràctica de la meditació.
1. Context
Mindfulness té les seves arrels en la pràctica budista. De forma molt general, el primer ensenyament del buda és “Les 4 nobles veritats”. La quarta veritat és que hi ha un camí per “sortir” del patiment (o de la insatisfactorietat) i aquest camí és el “Noble sendero óctuple”. D’aquest sender el seté és la “consciència perfecta” o mindfulness (conjuntament amb l’emoció perfecta, la parla perfecta, la acció perfecta, la subsistència perfecta, l’esforç perfecte i la consciència superior). És un camí de transformació de tots els aspectes de la vida.
Si mirem només la setena rama d’aquest sender, la conciència perfecta, podem classificar els nivells d’aquesta consciència així:
- L’atenció conscient en les coses
- L’atenció conscient en un mateix
- L’atenció conscient en els demés
- L’atenció conscient en la Realitat
2. Significat
És difícil trobar una traducció per les paraules en pali o sànscrit. Nosaltres tenim la parula “ment” però citta (que normalment traduïm com a ment) és en realitat ment-cor. El kanji de la paraula mindfulness inclou la paraula cor. Les traduccions occidentals es queden curtes, emfatitzant la ment i oblidant-se del cor.
Dit això, estic d’acord amb:
The more traditional practitioners and researchers advocate that mindfulness meditation without the ethical teachings can lead into the wrong kind of mindfulness8.
En relació a aquest example:
An example of this would be that of the sniper who is fully mindful of his body, feelings, thoughts and intentions before pulling the trigger, which releases the bullet that will kill another human being
La meva resposta és: “wu -unask the question-.” O bé considerem que no està aplicant mindfulness o bé que té una visió equivocada o incomplerta de mindfulness.
La pràctica de mindfulness no hauria d’estar separada de la ètica i de la compassió (bondat, amabilitat).
Jon Kabat-Zin quan va crear el programa de Mindfulness per la reducció de l’estrès als anys 70 va evitar fer servir la paraula “compassion” per por a les interpretacions o associació amb aspectes religiosos. Ell volia un programa laic i respectat en el medi científic.
Ara, la compassió i la bondat poden ser cultivats com a valors fora de qualsevol religió i després de 40 anys (i segurament sense por a res perquè és el rock star mundial del mindfulness) en les seves xerrades el propi JKZ parla de la importància de no oblidar-se de la compassió en la pràctica de mindfulness.
El quid de la qüestió és: com diu Vidyamala Burch (la creadora del mètode que m’he certificat), mindfulness és com un ocell, una ala és la consciència i l’altre la compassió.
3. La pràctica de la meditació
Primer de tot: és una pràctica. Això vol dir que no fas un curs de 8 setmanes i ja ho tens (encara que sigui un punt de partida transformador). En la pràctica budista totes les meditacions son “bhavanas” que vol dir cultivar, desenvolupar (que implica dedicació i temps).
Bàsicament es divideixen en dos tipus: samatha i vipassana. Samatha son les meditacions per cultivar la concentració i son la base per les meditacions Vipassana (visió clara), que son meditacions per a cultivar estats mentals hàbils i emocions positives (no confondre amb el retir de meditació vipassana que fa servir aquest nom).
La pràctica de mindfulness centrada en un mateix (la respiració, les sensacions físiques, el moment present) és la base per la pràctica de mindfulness centrada en els altres, o sigui, cultivar la connexió, la compassió o bondat. El programa que ensenyo jo de Respiravida-Breathworks té aquesta estructura.
En aquest estudi també es pregunta sobre l’efecte de la durada de la pràctica de meditació. Ha de quedar clar que el format “8 setmanes” és un format didàctic i educatiu que ensenya les eines per a què la persona pugui seguir amb la seva pràctica. Encara que alguns estudis demostrin efectes positius d’aquests cursos fins a mesos després, és fonamental seguir amb la pràctica per tal de mantenir els efectes. L’altre aspecte és que les meditacions (els audios disponibles) són cada vegada més curtes per tal que la gent pugui trobar “temps” per fer-les. Cada cop hi ha més meditacions de 10 minuts i ja hi ha estudis que demostren un efecte en la reducció d’estrès amb 10 minuts de meditació al dia. Si bé 10 minuts al dia i un curs de 8 setmanes son excel·lents formes d’aprendre a meditar o introduir la meditació en la vida diària i tenen resultats, per tal de transformar les nostres relacions socials hem d’anar més allà que només observar la teva respiració i els teus pensaments.
Per últim, jo crec que abans de mesurar l’efecte de la pràctica de la meditació mindfulness en la “prosociality” hauríem de reconéixer que no tots els programes o tècniques de meditació mindfulness contemplen els mateixos elements (els autors mateixos comenten que no teníen gaire clar les diferencies entre algunes meditacions).